English
La complexitat i l’estabilitat dels sistemes agraris està basada en la seva diversitat, formada per elements i estructures vives, així com de les seves actuacions i interaccions. No es tracta només de la quantitat d’elements diferents, sinó de la proporció, de com s’ordenen i de com es relacionen entre ells.
Un sòl fèrtil és un ecosistema que conté una gran varietat d’espècies animals i vegetals que compleixen nombroses funcions i on es donen una sèrie de processos i intercanvis que fan que les plantes creixin i es desenvolupin de forma sana i equilibrada. L’agricultura ecològica de PONS i concretament el maneig sostenible dels sòls agrícoles té com a objectiu principal crear les condicions adequades per reproduir aquests processos i intercanvis que condicionen de manera molt significativa l’evolució dels cultius i la quantitat i la qualitat de les collites.
Els sistemes agraris convencionals són una simplificació dels ecosistemes naturals on l’objectiu del productor és mantenir un sistema simple però productiu que normalment dona lloc a una intensificació que acaba generant un desequilibri i, per tant, a la degradació del medi. Aquest tipus d’activitat comporta la reducció de la biodiversitat i la desestructuració dels sòls, reduint no només la seva capacitat productiva, sinó comprometent el seu poder de recuperació. És degut a això que avui dia ens trobem en un punt de difícil tornada, on molts dels oliverars d’Espanya pateixen la pèrdua de sòl a causa de l’erosió i cada vegada són més comuns els sòls empobrits amb molt poca matèria orgànica i la lenta dels quals recuperació compromet l’activitat de les generacions futures.
Les necessitats nutritives de l’olivera bàsicament estan determinades per l’espècie i la varietat, el nivell productiu esperat i les condicions edafoclimàtiques el de la zona. L’obtenció d’altes produccions continuades en el temps requereix mantenir i incrementar la fertilitat del sòl. D’aquesta manera s’assegura que les plantes tinguin a la seva disposició els nutrients que necessiten en cada moment. En l’agricultura ecològica, la fertilització no pretén alimentar directament la planta de forma directa, sinó que proposa principalment mantenir o incrementar la fertilitat del sòl que indirectament alimentarà els cultius mitjançant l’ús de bones pràctiques agràries.
El repte de PONS és aportar al nostre oliverar suficient diversitat i complexitat per crear un ecosistema longeu i amb objectius productius estables i sostenibles en el temps. Podem afavorir la regulació del sistema mitjançant estratègies permanents de diversificació de l’espai mitjançant la conservació i la implantació d’ambients diferenciats a la finca i el seu entorn. Podríem anomenar-los “infraestructures ecològiques” que compleixen un paper de reservori de biodiversitat com poden ser marges de pedra, zones boscoses, zones humides, etc. Aquests reservoris de diversitat promouen que insectes, ocells i altres espècies convisquin a l’entorn productiu durant tot l’any.
A PONS mantenim, a tots els nostres oliverars, cobertes vegetals permanents que conviuen amb les oliveres sense comprometre’n la productivitat. Aquestes cobertes procedeixen de vegetació espontània o de sembres especifiques on barregem diferents espècies que ens aporten característiques de diferent interès agronòmic. A l’hora d’instaurar una nova coberta escollim espècies de llavors de cicle pluriennal o amb bona capacitat de ressembra espontània que ens asseguri la seva longevitat a la plantació. És important escollir espècies i varietats amb una bona adaptació al clima de la zona on es faci la sembra i avaluar el seu comportament davant de les plagues i malalties que afectaran el nostre cultiu. La recuperació de varietats autòctones i la selecció varietal adreçada a valorar la seva rusticitat, aptituds agronòmiques i qualitats nutritives és una reivindicació del sector ecològic, ja que actualment l’oferta de llavor és molt limitada.
A les darreres plantacions d’olivera en sistema superintensiu a PONS hem sembrat una barreja de llavors composta per un 60% de gramínies i un 40% de lleguminoses amb l’objectiu de crear una coberta de gran interès agronòmic i de fàcil manteniment.
Seleccionem tres espècies de gramínies; festuca arundinacea, dactylis glomerata i bromus inermis en les mateixes proporcions que s’encarregaran de colonitzar el terreny amb rapidesa per reduir els danys d’erosió durant els primers mesos de plantació. Les gramínies són interessants per la seva naturalesa invasora i facilitat per multiplicar-se. D’altra banda, triem dues espècies de lleguminoses com a companyes de les gramínies medicago sativa o alfals i onbrychis viciifolia o escampeta, que seran les encarregades d’ancorar el terreny a llarg termini gràcies a un sistema radical profund. A més, milloraran la infiltració d’aigua i la fertilitat del sòl, ja que són espècies fixadores de nitrogen atmosfèric i al ser espècies amb flor, atrauran insectes que jugaran a favor nostre. Com més varietat d’éssers vius tinguem, més difícil ho tindran els organismes fitòfags i patògens per instal·lar-se i imposar-se, permetent-nos en molts casos reduir els tractaments fitosanitaris. Avui dia, les autoritats i l’organisme de control de la producció ecològica no són capaços d’oferir mètodes amb garanties per controlar certes plagues i malalties i, per això, el control biològic es presenta com una necessitat real en la nostra estratègia de sanitat vegetal.
Cal tindre en compte que una coberta de composició complexa també promou l’activitat biològica del sòl, com fem a PONS, estimulada per uns alts nivells de matèria orgànica, afavorint el funcionament dels cicles naturals i l’assimilació de nutrients per als cultius i, fent més accessible una àmplia finestra d’elements minerals que les plantes soles no podrien extreure.
Les cures de les cobertes a PONS es basen majoritàriament en dos aspectes generals: evitar que la vegetació competeixi amb l’oliverar pels recursos del sòl mitjançant l’ús de processos mecànics i seleccionant les espècies d’interès que volem mantenir als carrers del cultiu amb segues selectives. La importància del moment de cada sega és fonamental per afavorir la multiplicació d’unes espècies sobre altres per aconseguir unes cobertes d’alt interès agronòmic i que requereixin un manteniment baix. Aquest sistema de cultiu requereix un aprenentatge constant i un gran coneixement sobre el territori on desenvolupem la nostra activitat.
XABIER GAINZARAIN DOMAICA, Director Agrari de PONS