Un tòpic sobre el vi blanc afirma que la qualitat és molt més alta en zones fredes i, en conseqüència, només les anyades fresques als climes més càlids són dignes de consideració.
A Clos Pons, la nostra agradable constatació en els dos darrers anys, durant els quals l’increment de temperatura ha estat vertiginós, és que amb una bona dosi d’atenció, cures al celler i sobretot bones tècniques a la vinya, a Clos Pons obtenim un vi blanc de gran qualitat. Amb menys frescor sens dubte, però amb una densitat, cos i volum a la boca excepcionals i amb no menys complexitat aromàtica.
Com acostuma a passar als vins de qualitat, aquesta es defineix a la vinya. És a Clos Pons on és crucial la prevenció contra les altes temperatures, un escenari que sembla ja definitiu, o almenys ho semblen els episodis de calor extrema durant algun període, tot i que finalment la mitjana de les temperatures no sigui tan extrema el còmput global de l’estiu.
Una bona fertilització garanteix un vigor equilibrat de la vegetació. Juntament amb un reg mesurat distribuït racionalment durant el període vegetatiu (especialment a la fase final de la maduració) permetrà un bon desenvolupament de la vegetació i resultarà en una protecció del raïm respecte de la insolació solar. Aquesta protecció la farà la mateixa massa foliar de la planta, regulada, com hem dit, bàsicament a través de la fertilització i el reg. Important sobretot, eliminar la funesta pràctica del desfullat importada dels nostres veïns francesos, les necessitats vitícoles dels quals disten molt de les nostres. Aquesta pràctica s’utilitza també, val a dir, en situacions de risc sanitari per al raïm, situació que mai no és la nostra, ateses les característiques climàtiques del nostre entorn i la perícia dels nostres tècnics.
En definitiva, tenint cura del microclima del raïm, es constata que malgrat les altes temperatures mantenim una qualitat equivalent encara que el vi canviï lleugerament d’estil, i el clàssic equilibri entre àcid i dolç (aquest darrer definit sobretot pel contingut alcohòlic) desplaça cap al segon, amb la consegüent obtenció de vins més densos i untuosos però alhora complexos i expressius.
Martí Magriñá, Enòleg Clos Pons